L'estudiant de Vich

Una cançó vui cantar,una cançó nova i linda,d'un estudiant de Vichque'n festejava una viuda.Bon amor, adeussiau,color de rosa florida.La viuda s'hi vol casar,el seu pare no ho volia;l'estudiant se n'ha anata servî una rectoria.Quan la viuda ho va sabertingué llarga malaltia.La viudeta se'n va a l'hort,en un jardí que hi tenia,un jardí de totes flors,rosa vera i setelia.A la vora del jardíun roseret n'hi havia;a la vora del roserla viuda s'hi adormia.Ja'n passava un rossinyolque pel món dóna alegria.

—Rossinyol, bon rossinyol,tu cantes i jo estic trista.Rossinyol, bon rossinyol,com portes tanta alegria?—Porto noves de l'amor,del cor que tu més estimes.—Si això n'era veritatjo bé te'n regalaria:te'n faria lo béc d'or,les ales de plata fina.—De noves prou te'n daré,però no te'n convindria:a Roma lo trobarasservint una rectoria.—La viuda se n'es anatvestida de pelegrina.Quan la viuda arribà allí,l'estudiant canta missa.