En Serrallonga

Joan Sala i Viladrauera'l nom que jo tenia,per sobrenom Serrallonga,casat era amb la pubilla.Teniem tres heretats,els dos descansats viviem,de continu tres criatsfins a taula nos servien.Un dilluns al dematíDéu vol la fortuna mia:tinguerem quatre pendenciesamb un fadrí de la vila.De raons ve més raons:jo li vaig llevar la vida;fadrí es fill de bona part,de gent principal i rica.Manaren que'm perseguísel rei de nit i de dia.Veient-me avorrit del món,perseguit de la justicia,aní amb en Roca a dinarsi me'n vol en sa quadrilla.Divuit anys vaig anar amb ellperseguint la mala vida.Jo li mirava'ls profitsi ell ane mi no me'ls mira:jo me'n vaig determinarde fer-me'n cap de quadrilla.Jo me'n posí a llogar moços,cinquanta tots en un dia;ja forem cinquanta i dos,jo i un company que tenia.

En el regne de Valenciam'encontrava sol un dia,trobant-me sense dinersjo i la camarada mia.Anàrem a un hostal:de diners prou n'hi havia:d allí'ns en varem portarprop de cinccentes lliures.Acabats són els diners,jo a l'hostal ja hi tornaria;jo me'n vaig determinarde tornar-hi sol un dia.De tant lluny com veig l'hostesa—Teniu gent de mala vida?—Bé n'hi ha haguda per mi,m'han robat tot quant tenia.—Me'n dirà, senyora hostesa,el lladre quin nom tenia?—El traidor den Serrallonga,llamp que li llevés la vida.—Jo penso de baix en baix:—Lo que'm desitges te vingui.—A la taula hi han dos moçosque'm miren com jo me'ls miro.Que ells ne porten floviols,pel cert jo també'n tenia,que si ells guessin sonat,jo també sonat hauria.