Sense feyna

Dolors Monserdà i Vidal (1845–1919)

Poesies catalanes

Son les nits fredes y llarguesy de dia es trist lo sol,en mon cor regna la pena,en ma llar lo desconsol.Lo treball que es ma alegriafa dos mesos s' ha tancat;¡Pobres fills de mes entranyessense pá en l' hivern gelat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

Per feyna de porta, en porta,he trucat ab frenesí.¡Si haguessin vist quan patía,prou m' haurian dit que sí!

Ab l' ánima feta á troçosen una almoyna he pensat:mos llávis l' han mormolada¡Pero la veu m' ha faltat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

Ab los richs que aprop méu paçan,no m' hi ficso ni un instant;sols se clavan mes miradesen los que veig treballant.Aquex matí uns á la feynauna cançó n' han cantat,no sé qu' he sentit en l' ánima¡mes los ulls m' han espurnat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

Moltes voltes m' esparveralo que paça pe 'l cap méu.¡Beneyta sia la mareque m' ensenyá á creure en Deu!Al pujar per mon calvarison sant recort m' ha alentat,sens tenir lo cel per guia¡no sé hont hauria parat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

Quan derrera les tenebresmiro tornar la claror,la esperança benhauradasens voler me torna al cor.Jo no demano riqueses,treball ¡no 'm pot ser negat!¡Ab quin delit que pendrialo ribot mon bráç sapat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

¡Cóm veuria venturososá la muller y als filletsy dormí en eixes nits fredes ^calentons y abrigadets!¡Y lo pá abundant á taula!¡Y lo perol curullat!¡Sense deurho! ¡ab los estalvisde mon jornal ben guanyat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

¡Il-lusió, folla esperançaque á mon pobre cor atrau!ni he trobat un pam de feyna,ni per vendre 'm resta un clau:lo fléquer ¡ja pá no 'ns dona!¡Próu que 'l pobre 'ns ha fiat!

Deu li pagui les moçadesque á mos fills han alentat!¡Ay, la riquesa del pobrees treball assegurat!

Tots me diuhen que m' esperi ..esperar sens cap socós...si ja 'l dol y la miseriahan soterrat lo meu cós!...Al morir, al mon no culpode la créu que m' ha donat,ñns mes penes mes amarguesli perdono de bon grat!¡Ell no sap lo que 's pe 'l pobreLo treball assegurat!