La filla del rey

Tres fillas ne tè 'l bon rey—totas tres com una plata.Se n' enamora de l' una,—Margarida 's nomenava.—Margarida, Margarida—tu has de ser ma 'namorada.—No 'u mana lo Deu del cel—ni la Verge sobiranade ser muller de mon pare,—madrastra de mas germanas.—Depressa los meus criats—tancáula dins d' una cambra,que no veja sol ni lluna—ni tampoch naixer l' aubada,per menjar li donaréu—sols tonyina y carn salada,y per beure li daréu—ayga de la mar salada.Passa un dia, passan dos,—passa tota la setmana.Ella de set que tenia—per la finestra guaytava,va veure sas germanetas—que un coixinet d' or brodavan.—Germanetas, mas germana—donéume una tassa d' aygaque la boca se m' asseca,—y ma gola es una brasa.—No la beurás, malehida,—no la veurás tu malvada,si creguesses á ton pare—no te 'n mancaria d' ayga.»Margarida torna á dins—tristeta y desconsolada.Ja baixa un ángel del cel—y li obra un' altra ventanay de alli véu sos germans—qu' ab pilotas d' or jugavan.—O germans, los meus germans-donéume una tassa d'aygaque la boca se m' asseca—y ma gola es una brasa.—No la beurás, malehida,—no la veurás tu malvadasi creguesses á ton pare—no te 'n mancaria d' ayga.»Margarida torna á dins—tristeta y desconsolada.Ja 'n baixa un ángel del cel—que li obra un' altra ventanades de allí véu al seu pare—qu' ab forquilla d' or menjava.—Ay Pare, lo meu bon pare—donéume una tassa d' aygaque la boca se m' asseca—y ma gola es una brasa;mentres jo me la beuré—de Dios seré enamorada.

—Depressa los meus criats—pujéuli una tassa d' aygano li pujéu ab la d' or—ni tampoch ab la de platasino ab la de crestall—que l' ayga será mes clara,lo primer que será alli—te una corona guanyada.Quan son al cap de la escala—Margarida ja finava.Los ángels li feyan llum,—la Verge l' amortallava.Y en la cambra del seu pare—los dimonis hi ballavan.

Qui mes aviat hi será—la ciutat li será dadaquan á mitja escala fou—Margarida ja finava.—Deu te perdò Margarida—Deu t' haja ben perdonada.Tu te 'n vas camí del cel—y jo 'm quedo en lo pecadoPrega per mi al rey del cel—perque vulla perdonarme.—No perdona 'l rey del cel—no perdona al rey mon pare.Tres cadiras hi ha en lo cel—per mos germans reservadasy altras tres al purgatori—que son pera mas germanas.Los germans se'n son salvats—las germanas condempnadas:y altras tres al infern—que serán pel rey mon pare.—Quan lo rey va sentí' aixó—reventat alli va caure.

—Mon pare, lo meu pare,¿voléume da' un tassò d' aygay la gloria 'us será dada?

—Corréu comptes, corréu patges,ayga á ma filla estimada,que 'l primer que será daltma corona haurá guanyada.

Quan foren á dalt los comptesla veren que badallava.Los ángels li feyan llum,la Verge la coronava.Son pare al morir fou sant,sa mare fou condempnaday ella al cel se 'n enpujádels ángels acompanyada.