L'aufabrega

Aquesta mata olorosade la nit de Sant Joanllença flaira, silenciosa,entremig de la bravadade la nit incendiadaper tants focs que s van alçant.

Entremig dels nuvols roigs,el cel blau i les estrelles;entremig dels crits de goig,remoreig de fontanelles,i entre l baf esbojarrant,una flaira s va escampantfresca, suau i candorosa:les aufabregues la fan:són les mates olorosesde la nit de Sant Joan.

Donzelles enamoradesd'un nuvi esdevenidor,escabelleu les aufabreguesperquè facin més olor.

L'aufabrega escabelladaés un encenser violentque al llençar la flaira enlaireaugmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,ara que ls focs ja sen van!Sant Joan, obriu la portaperfumada del Llevant!

I en el matí d'aures blanesl'aufabrega trobaràaltres aromes germanesque la nit fan oblidâ.