Bàlsam dels cors
Poesíes de María Josefa Massanès
BALSAM DELS CORS
Un grat accent que per tot lloch murmuray com pendre no sab l'humanitat,ab misteriosa sens igual dolsuraaxis li parla al cor atribulat:
— Jo so dels bons instints alentadora,dels mansos d'esperit so fort escut,y companya fidel d'aquell qui plora,y l'estrella polar de la virtut.
Jo so metge dels cors, ma panaceano es un secret empírich ni vedat;en ella sols ma ciencia eterna empleaesperansa y amor, fè y caritat.
Veníu a mi les ànimes marcides,causades sense treva ab l'aflicció;jo bàlsam tinch per totes les feridesy per cada dolor consolació.
Veníu a mi; com té una mina venes,jo richs filons tinch sempre de consol,y conjurs per trencar exes cadenesab que lo món esclavisarvos vol.
May es tart per cridarme; jo us seguexoencar després del postrimer sospir:¿per què'm rebutgeu, donchs? ¿no us oferexopau en lo món y glories al empir?
¿Preguntau qui so jo, que doctrineradesperto ab mon exort vostra rahó?¿Quí so saber voleu? La verdaderamedicina dels cors: la Relligió.
1863.