Mon derrer viatge

MON DERRER VIATGE

Tinch de fer un llarch viatgea ignotes regions estenses,mes no sé quan de partirserà lo temps y hora certa,ni còm ni per hont s'hi và,ni'l pervindre que m'hi espera.L'equipatge ha de ser poch:tan sols una caxa estreta;la vestimenta, senzillasens joyells ni cap riquesa:negra túnica de llana,

en lo pit una creueta,y en mon cap un ample velque tot lo meu còs cobresca.Ab exos arreus humilsforsa es que la ruta emprenga;veig que lo moment s'atansasens sentir ni goig ni pena,puix lo dexar esta vallmés qu'entristirme m'alegra.Sola per ella fa víala cansada ànima meva,anyorant als que partirenportantsen ma ditxa entera!Be'ls crida mon cor, be'ls crida,be'ls en envía de quexesab l'oreig del bon matíy'ls ventijols del capvespre;mes ay! en và; de mon dolmostraren poca planyensa.¿Serà per que s'enutjarenpensant que d'anarhi'm pena,ò que'l meu amor oblidand'aquell regne en la grandesa?Nó, qu'allí l'esperit lliureestà d'humanes flaqueses.Per ço, encar que no'm respongan,no'm dexan; oh, nó, no'm dexan!

puix sovintent en la calmade nit callada y serena,quan tot en lo món reposamenys ma tributada pensa,sento uns brunziments estranysqu'al entorn meu remorejansemblants als que fan les oneslliscant per demunt l'arena.Després, un lleuger contactesuaument mos llavis besay passa tocant mon frontcom una alenada frescaqu'en mon pit febrós s'infiltray li dona fortalesa.Donchs ¿quí a mon dolor procuraexa benfactora treva?¿quí invisible m'afalaga?¿quí de mos ulls los plors secay ab amorosa besadame tranquilisa y alenta?Si no es l'Angel de ma guardaque día y nit prop meu vetlla,vosaltres sou; sols vosaltres,animetes, que la eternagloria dexau afanyosescondolgudes de ma penay per donarme conort

baxau del cel a la terra.Ay! si es axís, si l'Altíssimcompadit de ma tristesavos permet que devalleupressoses en busca meva,veníu, veníu, de nou sentevostra celestial presencia;vosaltres foreu ma ditxa;lluny de vosaltres, ¿qué'm resta?Rès aquí ja m'hi detura,cap vincle en lo món m'aferra;de partir lo jorn s'acosta,marxèm, donchs, y que m'atengadel Redemtor sacratíssimla misericordia immensa.Mes ans d'empendre la ruta,dexèu que per fi'm desprengade la material despullatacada per la impuresa,com crisálida gojosaquan reviscolada dexala repugnant vestiduraque la empresona y molestay, en daurada papallonatrasformada, va lleugeraenlayrantse,… y vola y volacap al sol que la enllumena.

1880