Calma

IV

CALMATraducció de l'oda XVI del II llibre d'Horaci

Calma suplica'l navegant qui's trobaper la mar ampla si ja negre núvoltapa la lluna y cap estel propiciguía li dona.

Pau vol la Tracia furïosa en lluytes,pau vol la Media que'ls buyrachs adorna,pau, amich Grosfe, que ni ab or ni perlespoden comprarne.

Ah! ni riqueses ni lictors de Cònsultristes angoxes de cap cor allunyan,ànsies qui sota entexinat riquíssimpàlides volan.

Prou té per viure qui en modesta taulaposa ab nou llustre lo saler dels avis:may li dissipan una sòn lleugerasòrdides ansies.

Què tant d'esforsos per tan curta vida?¿Per què dins terres qu'altre sol fecondaviure voldríam? ¿Quí, dexant la patria,fuig de sí propi?

Munta l'angoxa dins les naus ferrenyes,corre y encalsa'ls esquadrons qui trotan;ràpida corre més que'l cerf, ò l' ayrequ'alsa tormentes.

L'ànim, alegre en lo present, no curilo que demà puga venir; les penesmescli ab lo riure... Rès al món se trobabò de tot cayre.

Mort primerenca desgracià un Aquil-les;llarga la vida per Titon fou càstich...Axí tal volta la fortuna'm donalo qu'a tu't nega.

Tu tens dominis hont a mils pasturansícules vaques; per ton carro eguinanpoltres superbes, y't vesteix molt carapúrpura doble.

A mi certera'm concedí la Parcaterres ben curtes, de la Musa gregal'hàlit amable... y desdenyar l'indoctaturba maligna!