Decepció

Ans que mas cansons amadastan tendres y perfumadasdel mon sufrissen l' afront;lluny dels que las desprecian¡quan ufanosas florianapomadas en mon front!

Del arbre avuy arrancadas?flors per l' aguiló esfulladas,ruinas del pensament,

rodan per terra espargidasde fanch y de pols marcidasá pler de l' ona y del vent.

Jo, com arrugadas fullas,miro eixas tristas despullascorrer per lo sol pelat,y com trepitja y baldonala multitut ma corona,rihent del arbre esfullat!