El rei Herodes

Estant a la cambraamb son fill aimatremor va sentir-neper tot el veinat.

Era-l rei Herodesamb la seva gent,que feia matartots els ignocents.

— Anem's-en, Josep;anem's-en, espòs;anem's-en a Egiptesens tenir repòs.

Deixem nostres cases,viandes també,perquè 'l rei Herodesdiuen que ja ve.—

Amb la someretase'n van a cavall,seguint les petjadesper un camí ral.

Els angels davallen,també'ls aucellets,perquè'l bon Jesúsno fos descobert.

Pel camí anavenmolt atribulats;

un home trobarenque sembrava blat.

Vós, Verge Maria,li vareu manarque molt aviatl'anés a segar.

— Com el segaria,jove, lo bon blat?Com el segaria,si encara no es nat?

— Preneu la falseta,que ho serà aviat.—No va trigâ una horaque ja era espigat.

Primera garberavos vareu 'magar.No va trigar una horaque varen passar.

Era'l rei Herodesamb tota la gent,que feia matartots els ignocents.

Molta gent amb armesl'anaven cercant.A l'home diguerenque estava segant:

— Vós, home, el bon home,lo bon segador,heu vist una dònaamb el Redemptor?

Ell ne responia:— Una n'ha passatmentres jo n'estavasegant aquest blat.—

Se'n gira an els altres;diu: — No seran ells.Tornem's-en a casaamb tota la gent.

El camí que hem fetno'ns ha aprofitat:ens hem cansat molti res hem trobat.