Cant VIII

Dic, seguint mes raons, que, bona estonaabans que al peu de l'alta torre fóssim,vers el seu cim els nostres ulls giràrem,4.car dos llumets hi vérem aparèixerals quals de lluny un altre responia:tan lluny, que quasi els ulls no hi arribaven.7.I jo digui al que és mar de tota ciència:—Què signen, aquests llums? I ¿què contesta,l'altre llumet? I qui les fa, les senyes?—10.I el mestre a mi: — Per sobre l'aigua tèrbolaentreveure ja pots ço que ens espera,si de l'estany la boira no t'ho amaga.—

13.Cap corda engegà mai una sagetaque tan rabent anés corrent per l'airecom jo una nau vaig veure, molt menuda,16.venir lliscant per l'aigua vers nosaltres,amb un nauxer tot sol, que l'empenyiacridant: —Ja ets meva, o ànima malvada!19.—Flègias, Flègias! És vana ta cridòria,aquesta volta—el meu senyor digué-li.—Només passant el llot podràs tenir-nos.—22.Tal com aquell que un gros engany s'adonaque li ha estat fet, i irat se n'escabella,així féu Flègias, embotit de ràbia.25.Dintre la barca va baixâ el meu guia,i m'hi féu entrâ, aprés, al seu darrera;i sols en ser-hi jo semblà dur càrrega.28.Tantost que el mestre i jo dins del lleny fórem,la vella proa va partî, enfonsant-semés, dintre l'aigua, del que sol amb altres.

121.I a mi va dirme:—Encara que m'enugi,no tinguis por, car venceré en la prova,sigui el que sigui ço que dins projectin.124.No és cosa nova aquesta llur ufana:ja en feren ús en porta més sabuda,la qual encara avui és espanyada.127.Sobre ella la inscripció de mort has vista;i, d'ella cap ençà, ja el pendís baixa,passant tot sol per entremig dels cercles,130.un que farà que la ciutat se'ns obri.