Les tres banderes
Poesies catalanes
La nineta era gentil,com poncella mitj badada,tenia d' or los cabellsy del lliri blanch la cara.
Del blau cel tenia 'ls ullsque com dos sols brillejavan,y en la boqueta un somrís,alegre, com un trench d' auba.
La nineta tot riguenten son treball s' afanyava,
cusia bells gallardetsd' una roba ensatinada.
-¿Per quí donsella cusiu,eixes banderes rosades?— Per honrar á la primcesaque 'ns arriva d' Alemanya.
Demá devall mon balcó,passará per maridarse,ab lo nostre rey aymat,lo valent Arxiduch d' Austria. .
De mon trajo de les festesper mon balcó he fet les gales,que 'l pare, diu, qu' está en ellsla salvació de la pátria.
IIANY 1713Han passat los jorns de festa,han passat les alimaries,los Arxiduchs son lluny, lluny,de la terra catalana.
Lo poble lluyta y sofreix,mes eneara té esperança,
no sap que la gratitutes flor que no sempre grana.
La nineta, bella y trista,sospira, resa y s' afanya,tot brodant en rich penó,l' escut de les Quatre Barres.
—¿Per quí nineta brodáueixa bandera galana?— Per mon nuvi y mos germans,que avuy fan son bateig d' armes.
S' han fet de la Coronelapera defensar la pátria,deixant com un cementirinostre cor y nostre estatje.
Lo pare, que 'ls pot manar,los ha animat en sa tasca,prometentlos aná ab ells,si prest no 'n son de tornada.
La mare 'ls ha vist sortirofegant un mar de llágrimes;mes pera ferlos quedarno 'ls ha dit una paraula.
Jo que ab ells ne tinch lo corhe plorat sens amagarme,
mes, de mon trajo nupcialeixa bandera he tallada.
Si retornan vencedors,será 'l goig ma mellor gala,que 'l pare, diu, no hi ha plercom veure lliure la pátria.
III
ANY 1714
La nineta un jorn gentil,sembla avuy flor mustigada,sos ulls brillan sens calor,com dos estels que s' apagan
Ab ses tremoloses mansuna bandera n' acaba:¡ay! no ostenta 'l tó vermellni tampoch les Quatre Barres!
Les insignies de la Mort (9)en son centre hi té clavadesy es negre, com negre nit,lo drap ab qu' está formada.
La nineta no somríu,ni tampoch ne llança llágrimes:sols cús y cús, sens descans,com á roda que no para.
—¿Per quí donsella cusíueixa bandera qu' espanta?-Pera mostrarla á la hostdel fer butxí de la pátria.
Mon pare en lo baluartse n' es mort de Santa Claray en la creu de Sant Francesch,mon núvi y germans descansan.
La bandera de la Mort,Barcelona, avuy demana,¡de mon trajo d' orfanetala bandera está tallada!
Eixa nit ha d' onejaral cim de les barricades.¡Avans morí que se' esclaus!així sempre ho digué 'l pare—
Y la nina, cús y cús,com á roda que no para,tot sentint com só infernallo brunsiment de les bales.
Quan lo sol es á Occident,la bandera está acabada,quan li ha donat l' últim punt,la nina resta cadavre.
ENDREÇATals van esse 'ls defensorsde la ciutat catalana;en los temps que Deu y 'ls Fursllurs cors ardits feyan batre.
Lo que 'ns va pendrer un rey,nos ho pot donar un altre,si les nostres llibertatsestimem com van fe 'ls pares.
Si portém dins nostre pit,la seva fé inmaculada,si nostre divisa es solsDeu y la Llar, Furs y Pátria.