Vistes al mar
Enllà (1906)
VISTES AL MARDe la nit per lo pregon,entre cants i llum extranya,baixaven de la montanyaal Dolor com rei del món.Nit del Divendres SantCaldetes, 1901
IVora la mar eternament inquietafloreix immobil la pomera blanca,i el presseguer vermell, que riu i brillaprop la mar inquieta aquietadora.
IIDegué sê un dia així que l bon Jesúscaminà sobre l mar: el cel i l'aigua
serien, com avui, llisos i blaus...I la Visió anà rapida a l'encontredels encantats deixebles en la barca.
IIIEl cel ben serètoma l mar més blau,d'un blau que enamoraal mig-diaclar:entre ls pins mel miro...Dues coses hi haque l mirar-les juntesme fa l cor més gran:la verdor dels pins,la blavor del mar.IVEl vent se desfermai tot el mar canta.Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,callant s'ageganta,l'escuma enlluerna,el sol l'abrillanta,l'onada s'esberlai cau ressonanta.Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
VUna a una, com verges a la dança,entren lliscant les barques en el mar;s'obra la vela com una ala al sol,i per camins que no més elles veuens'allunyen mar endintre...Oh cel blau ! Oh mar blau, platja deserta,groga de sol! D'aprop el mar te canta,mentres tu esperes el retorn magnific,a sol ponent, de la primera barca,que sortirà del mar tota olorosa.