Brindis

BRINDISAls felibres provençals(En el cinquantenari del Felibrige. - 1904.)Germans grans: vostra festa m'enamorai el meu cor alça el vol i se n'hi va.Al raig del sol de maig, triomfadorala vostra copa santa veig brillar.

Oh! pogués amb vosaltres beure en ellael glop ardent i dolç del vi pairal,per a cantar una cançó novellaembriagada del regust terral!

Jo sent d'aquí la llengua d'oc que cantaen el bull remorós del vostre vi:tota ella en vibra, vostra copa santa,prenyada de cançons que han de florî.

Les cançons floriran en vostres llavis:un maig dintre del maig serà el convit;i, al raig del sol que us el farà aclarit,hi sentireu dansar l'ombra dels avis.

Germans: quan brindareu per la nació,penseu en els germans de Catalunya:pareu l'orella envers la terra llunya,i oireu nostres crits com un ressò.

⁂A GuanyabénsPerquè heu sabut amb dignitatanâ a cercar la poesiadintre d’un verb emmanllevathavent-ne pròpia correntia,vos ens posem tots al costatamb tal de veure si ens pendriala vostra santa humilitat.

La poesia s'ha enternitdel tracte vostre temorós,i an-e l'humil ha conceditallò que nega a l’orgullós:tota sa gràcia us ha rendit,i les llunyanes resplendôsen vostre verb han resplendit.

Al català, que tant aimem,d'aquesta llum heu fet ofrena:per’xò nosaltres, que el volemamb lluïssors de tota mena,ara a l’entorn tots vos estemperquè la copa en què bevemde vostra llum se’ns torni plena.

19 - XI - 1910

⁂An En Josep Clarà

Amics: és hora de que, veire en mà,li fem l'ofrena i li retem lloançaan aquest nostre escotorit germàque ens és tornat d'aquella dolça França.

Quan ell partí amb el raig de sol al front,encar dormien en la fosca entranyade dur massís, les formes que ara són,llur son de pedra al flanc de la muntanya.

I ell les anà una a una desvetllant:desemboirà amb mans fortes i amorosesel llim de pedra tot al llur voltant;i elles aparegueren somniosesamb el somrís que, arreu on naixent van,tenen, les coses, de sentir's formoses.

Són germanes d'aquelles immortalsfilles del nostre mar a l'altra banda;mes d'aquell temps no oïren els senyalsi perderen llavors la dolça tanda.

I ara, a la veu del nostre evocador,s'han alçat a la llum, i se les troba

amb aquella mateixa serenordel geni antic, pro amb una tendror nova.

Ell les ha dutes com exemple aquídel sol possible d'un reviure noble.Amb elles sembla haver'ns vingut a dî:— Catalunya: assemblar-te'ls-hi o morî! —Germà: has sigut profeta pel teu poble.