Pus sóu, senyora, la caxa

Pus sóu, senyora, la caxahont està lo meu tresor,jo que fos lo cobertor.

Vós sóu gentil entre centy encara dich entre mil,tan galana y tan gentilque'm fèu viure mólt content,y pus sóu tot l'or y argentde la caxa del amor,jo que fos lo cobertor.

Ay, quan bé que us cubriríasense puntes discrepar!no hi hà qui ho sapia contarde la gracia ab que ho faría,ab tota honra y cortesía,sent la caxa del tresor,jo que fos lo cobertor.

Si faig alguna oraduraen axò só disculpatque l'hom qu'es enamoratpert los extréms de cordura;pus sóu mon bé y ma venturahont està pres lo meu cor,jo que fos lo cobertor.