A la Reyna del cel

A LA REYNA DEL CEL

¿Què puch, Verge, oferirte,si rès val mon voler,y mon cor, sola prendaque tinch, sempre fou teu?Si vols de fè y tendresatresors, te'ls donaré,que d'axò sí'n so ricay te'n puch fer present;mes, Verge Poderosa,emperatriu del Cel,

a qui etern homenatgetot lo creat rendeix,a qui los cors dels justosab sant recullimentamorosos afecteselevan ab l'encensqu'en aromàtichs núvolspuja a besar tos peus,¿còm pots voler, Regina,lo pobre oferimentd'un'ànima qu'esclavaencara del món es?¡Ay! los dons que't consagralo meu amor ardenten mitx de la foguerad'est holocaust immensque té l'Empir per temple,per altar l'Universy per august Pontíficel'esperit sant de Deu,son tan sols com guspiresd'algun foch mal encèsque per los ayres lluhenun breuíssim moment.

De la miseria humana¿còm pots los dons voler

Tu, electa entre les dònesper Mare Omnipotentde la Divina gracia,del home clar estel,regina de la Gloriay terror del avern?Tu que tens chors seráfichsque llohan ton poder,y ab lo ceptre del Orbey l'amor del Eterntens quant en Cel y terrahage ò hi pot haver?

¡Oh, Verge Poderosa!llor florit d 'Israel,descansar a ta sombradesitjo ab sant dalèy les matexes ansiesab que'l perdut viatgerdesitja la frescuradel oássis del desert;per que jo t'am, María,ab amor més intensqu'al sol de mitxdiadal'arbre de glas cobert;jo t'invoco plorosacom, belant l'anyellet,

crida a sa dolsa marequan ben lluny d'ella's veu;mes, recordant los càntichsde lo Profeta Reyqu'ab armoniós psalterinos diu que ton poder,divina Sulamitis,más temible y fort esque de host en batallalos esquadrons guerrers;mon amor se concentra,mon flach entenimentvol lloharte y no gosa,conturbat s'estremeix,y, com xuta que sobtela llum del sol sorpren,mos dèbils ulls s'aclucany mon llavi emmudeix:puix per llohar la gloriasols l'infinit té accents,nó la humana criaturaque transformar son sérdeuría en la puresadei arcàngel Gabrielquan, dei Verb sacratissimmisteriós missatger,salutació admirable

te dirigí sa veu;mes com Tu ets poderosaal igual de clement,y de tot desamparoescut sagrat y ferm,ab la dolsa esperansaque'm fa sentir la fè,a mirar ta grandesahumilment m'atrevesch,per qu'encara que síasRegina Omnipotenty jo sols munt de cendraque lo vent espargeix,com en lo cim del Gòlgothalo Criador Excelsde la humana nissagamare amorosa't feu,¡oh Mare, Mare mía!de ta clemencia crechqu'escudaràs gloriosamon cor, que defalleixdel combat de la vidaen la lluyta crudel.Y axís podré animosaadorarte fervent,cremant alòe y mirraen lo rich pebeter

que damunt ta ara sacralos perfums despedeixen mitx de la foguerad'est holocaust immensque té l'Empir per temple,per altar l'Universy per august Pontíficel'esperit sant de Deu

1878.