A ma filla

Ja ho veus, filla, ja ho veus;jo m' aconorto:la vida que jo portoporta també. Del mon viu allunyada.¿Ditxosa? no: ¿triunfant? encara menos:viu resignada.

Alsa ton front seré, y sías piadosa:aixís com lo jorn posasa flama en mitx del cel, tú, filla amada,posa també ton ánima en lo fondode ta mirada.

Gosant d' entera ditxa y de venfurano hi ha cap criatura:

l' hora es pera tothom cosa incompleta;l' hora es un' ombra vaga, y nostra vidad' ombra está feta.

Si: de la sort que cadascú ensopegatothom á cor renega.Pera set tots ditxosos ¡sort morosa!máncals'hi tot, si, tot: es á dir, máncals'himolt poca cosa!

Y aquesta poca cosa que 'ls hi manca,y que la ditxa 'ls tanca,la cercan ab neguit que 'ls esclavisay es un poch d' or, un nom, una mirada,ó una sonrisa!

Al rey mes gran li manca 'l goig del corsi desconeix l' amor:la gota d' aygua manca al gran desert:l' home es un pou, y en sas fondas entranyastothom s' hi pert.

Aquestos pensadors, als qu' avuy veusdivinisar com déus;aquestos héroes qu' ab son ull dominany á qual infiuix los horizonts mes vastostots s' il-luminan;

Després d' haver l' espay ab sos raigs d' oromplert de resplandorcom una ardent antorxa, ¡ay! han anatá buscar en lo fondo d ' una tombala obscuritat.

Lo cel que nostres mals no desconeixpiadós se compadeixde nostres jorns, cadena de dolors;y tots los dematins nostras aurorasbanya ab sos plors.

Déu que de sa llum pura 'ls raigs envíaá aclarar nostra vía,nos diu qui es Ell y qui nosaltres som:

una lley naix de totas eixas cosasy de tothom.

Y aquesta lley de procedencia augusta,per lo santa y lo justa,aqui la tens:—tothom la pot complir:—ó amarho tot ó be tot compadirho;res aborrir.