La nau

Un jorn vegí, de peu arrans de las rompents,passar, inflant sas velas,una rápida nau rodejada de vents,d' onadas y d' estelas.

Y jo esco'tí, inclinat en l' abisme de daltque l' altre abisme toca,parlarme poch á poch una veu de la qualno veya pas la boca:

—«¡Poeta, tu fas be! Poeta de front trist,»pensant prop de las onadas»vas arrancant dels mars cosas que ningú ha vist»Perque 's troban molt fondas!

»Lo mar, es lo Senyor, que, plaher ó dolor,»nostre destí assegura;»lo vent es lo Senyor, l' estela es lo Senyor;»la nau… la criatura.»