Pluja d'istiu

¡Que n' es la vetlla de fresca y dolsa!Vina… en la plana plogué eix matí:Los verts tapissos de humida molsaTos peuhets tintan com vert satí.Lo aucell voleja baix lo fullatje,Y alegre estufa son moll plomatje;¡Moixonet tendre que al cel sonriu!Del vent escolta las aspres notas,Canta, y contempla d' aygua las gotas,Lluhínt com perlas prop de son niu.

Vuydá la pluja sa nuvolada;Lo cel son manto de azur repren,

Lluheix la terra ja sahonadaCom baix las mallas d' un ret d' argent.La mansa riera que la vall rega,Creix abundosa, xafa y doblegaAquí brins d' herba, reptils allá;Per l' herma timba folla's desbocaY al esclafarse contra una rocaPera formigas Niágaras fá.

Entre eix diluvi, bategat ágilsVéuhense insectes sens direcció,Que, estorats, mouhen sas alas frágilsBuscant un siti de salvació.Altres s' amparan de grogas fullas,De espessos arbres sobrants despullas,Y ben ditxosos si, per son fat,Guayta á flor d' aygua lleugera pallaQue, prop l' abisme, la fulla encallaSalvant la débil flotant ciutat.

Rentá l' arena la forta pluja;La terra exhala tébis vapors,

Y 'l cel tremola, fuig y s' empujaPer entre núvols enganyadors.Sota eixa gassa tant sols se notan,Com á dubtosos estels que brotan,Pichs lluminosos al lluny brillar;Y 'ls monts ja lliures de boyra, alsantse,Y per la pluja tot reguerantse,Los taulats llisos enlluhernar;

Vina á la humida plana espayosa;En aquest' hora solets serém:Ton brasset tímit en mon bras posa;Vina, entre tilias passejarem.Cap á la posta lo sol declina:Ans no abandones eixa colinaGira la vista per admirarAb sas cabanyas, temples y casasQue resplandeixen com rojas brasasSota 'l cel negre, lo poble clar.

Ah! mira alsarse las fumaradasTallant las boyras sobre 'ls teulats!

Allí hi ha esposas idolatradas,Allí cors tendres y resignats.¡Ay Déu! La vida de que un s' enujaAl sol s' iguala aprés de la pluja!…Mira'l com baixa sense parar!Del rónech poble quals llars fumejanVeu las finestras que al fosch clarejanCom ulls al frontis d' un campanar.

Lo hermós arch-iris! Vina y esguardaCom va enxamplantse per tots cantons!Quina riquesa 'l bon Deu nos guardaDesprés de darnos llampechs y trons!¡Quántas vegadas ab ánsia inquietaLas alas cerca mon animetaY vé inplorantvos un Ithuriel,¡Ay! Pera véurer hont té sa plantaEixa gran curva qu' al hom' espanta;Inmensa arcada d' un pont del cel!